Giuv
2013
Ord il rapport annual
Giuv – baghetg dalla Pleiv Tujetsch
Dapi igl onn 2008 sefatschenta il FcT cun l’ucliva da Giuv. Per mantener aunc bufatget il caracter d’in anteriur uclaun ei il FcT sestentaus per la cuvrida dil baghetg dalla pleiv cun slondas. El decuors dalla stad 2013 ei la lavur succedida ed il baghetg fa ussa ina stupenta pareta da fiasta en vestgiu da slondas. El ha gia giu la honur d’embellir il novissim prospect da Sedrun Disentis Turissem. La pleiv vegn proximamein a sanar ils mirs dil baghetg. Il FcT intenda d’animar da cuvierer ulteriurs baghetgs e faners cun slondas.
2012
Ord il rapport annual
Giuv
La lavur vid il tetg ei empau s’entardada. La lenna ei denton pinada e las slondas vegnan semtgadas el decuors digl unviern. Aschia vegn la lavur execuida el decuors digl onn 2013.
Ord il program da lavur
Baghetg a Giuv
L’ucliva da Giuv ei perdetga dalla historia dalla colonisaziun dalla val e dalla veta muntagnarda. Numerus baghetgs ein svani dapi igl onn 1805, igl onn ch’ins ha priu per serius da bandunar l’ucliva muort prighel da lavinas. La caplutta tradescha il pli fetg il vitg habitau. La sanaziun dil tetg d’in dils baghetgs, quel en possess dalla pleiv, ei mo ina mudesta acziun fatga en favur dil manteniment dalla ucliva. La lavur da cuvierer cun slondas succeda 2013.
2011
Ord il rapport annual
Giuv
L’ucliva da Giuv ei historia, historia d’in uclaun svanius all’entschatta dil 19avel tschentaner. Restada ei la caplutta e dus clavaus. Ensemen cun la pleiv, sco possessura d’in da quels baghetgs, vegn quel sanaus ed aschia mantenius sco regurdientscha alla historia da quei uclaun bandunau, in dils numerus che enrihevan la cuntrada tuatschina avon tschentaners.
Ord il program da lavur
Giuv
Il FcT vegn oravontut a procurar ch’il tetg dil baghetg dalla pleiv vegni cuvretgs cun slondas. Las ulteriuras lavurs vid il clavau procuran ils responsabels dalla pleiv da Tujetsch.
2010
Ord il rapport annual
Giuv
L’ucliva da Giuv, descretta bunamein cun pissiun e carezia da pader Baseli Berther en sia lavur: Sas era nua Giuv ei?, ei previda da mantener silmeins el stam actual. La Pleiv da Tujetsch, che posseda in baghetg, ei sepurschida da sustener nossa idea cun sanar lur baghetg e cuvierer il tetg cun slondas. L’idea ei d’era sanar l’auter baghetg e forsa sedat ina caschun da tschentar ella vischinonza in u l’auter faner che vegn zanua d’anvonz.
Ord il program da lavurGiuv
Damai che nus essan buca vegnir da realisar quei project igl onn vargau, stat quel sco finamira urgenta. La sanaziun dil tetg dil clavau dalla pleiv ei urgenta. Las necessarias damondas ein a Cuera. Cun agid e la collaboraziun dalla pleiv e siu representant Nazi Monn, duess la lavur succeder el decuors da primavera ni stad.
2009
Ord il rapport annual
Project Giuv
L’idea fundamentala ei da salvar enzatgei pauc dalla structura da quella ucliva. Ils tetgs dils dus baghetgs dueien retscheiver ina cuvrida da slondas e l’intenziun fuss quella da plazzar ulteriurs faners en lur vischinonza.
Ord il program da lavur
Ucliva da Giuv
Previu ei la cuvrida dil baghetg dalla pleiv cun slondas. La damonda da sustegn finanzial ei tiel cantun.
2008
Ord il rapport annual
L’anteriura ucliva da Giuv
Giuv, la patria da Gionet da Giuv, in dils sulets mistichers dalla regiun, igl uclaun bandunau suenter l’entschatta dil 19avel tschentaner. Quella ucliva ha tec a tec piars siu maletg. Ussen secattan aunc leu dus baghetgs e la caplutta da s.Bistgaun. Il forum s’engascha per mantener quels dus baghetgs ed eventualmein postar in faner el contuorn.
Ord il program da lavur
Giuv
Suenter la lavur da planisaziun eis ei previu da cuvierer ils tetgs dils dus baghetgs cun slondas e procurar per in emperneivel contuorn. In baghetg ei en possess dalla pleiv e l’auter privats. Plinavon ei previu da dislocar in faner da giu Las Rueras si Giuv. Ord il miez croda la damonda dil liug da plazzar il faner e schebein ei seigi insumma pusseivel da plazzar in faner a Giuv. Las restonzas da fundaments ein idealas per plazzar e davart las lubientschas da plazzar ei dad intervegnir tier las autoritads communals e tiel cantun.