LOGO AcTIl Forum cultural Tujetsch persequitescha dapi 1999 l'idea d'in Archiv cultural, Archiv documentar e Biblioteca documentara ella val. Il material cultural ei per gronda part avon maun e sesanfla egl archiv communal da vischnaunca. Tochen oz maunca a nus ina andanta localitad per saver endrizzar quei archiv culla cultura dalla val.

Formalmein sto vegnir fundau in'uniun cul num Archiv cultural (documentar) Tujetsch. Intent dall'uniun ei la promoziun dall'enconuschientscha dalla cultura tujetschina en special els secturs art, historia, fotografia, film litteratura, lungatg, cant e musica ed auter.
Quella finamira ei contonschibla cun:
- rimnar, ordinar e semptgar il material d'archiv e documentar da tut genner
- conceder informaziuns a bucca ed a scret
- sustener l'instrucziun culturala en scola
- organisaziun d'exposiziuns ed autras occurrenzas
- promoziun d'activitads culturalas
- l'uniun sa publicar texts informativs e publicaziuns
- l'uniun tgira la collaboraziun cun persunas dil fatg

Il Museum La Truaisch savess daventar in liug (center) da cultura tujetschina che presentass treis parts essenzialas dalla cultura tujetschina. Numnadamein: il museum ella fuorma actuala culla partiziun da mineralias, igl archiv cultural ni documentar ed ina biblioteca documentara.

La varianta la pli optimala per in archiv cultural el senn sco sura, fuss l'erecziun d'in baghetg aposta per quei intent. La parcella dalla vischnaunca egl ost dil museum fuss igl ideal liug. Tutta cultura rimnada sco perdetga dil vargau, fuss concentrada en in liug.


Archivs culturals: Ei seregheglia dapertut
Era en Lumnezia ed a Sumvitg planisesch'ins da fundar in archiv cultural    LQ 10-12-15


Bunas novas en La Quotidiana dils 2 da december 2015: LQ 02-12-2015
Igl archiv cultural daventa realitad
Il Forum cultural Tujetsch ha salvau sia radunonza generala
Da Hans Huonder / anr

Il Forum cultural Tujetsch ei sin buna via da saver realisar in archiv cultural. Il motiv principal persuenter ei ina donaziun da 500'000 francs d'ina persuna. Igl archiv duei vegnir realisaus sper il Museum La Truaisch ed il medem mument duei era la partiziun da mineralias da lez vegnir engrondida.

La surpresa ei buca stada pintga cura ch'il Forum cultural Tujetsch ha obteniu la novitad dalla donaziun. Alla radunonza generala che ha giu liug il venderdis vargau ha la suprastonza saviu communicar quei allas commembras ed als commembers. Cun quella donaziun va in grond desideri dil forum en vigur. «Dapi 1999 persequitein nus quell'idea. Il problem principal che nus havein giu entochen ussa ei stau la munconza d'ina localitad adattada persuenter», di igl actuar dil forum Tarcisi Hendry.

El Museum La Truaisch
L'idea dil forum ei da realisar cun quels daners in baghetg niev vid il museum existent el vitg da Sedrun. «Quei ei per nus la schanza da concentrar la historia dalla cultura dalla val en quei liug», di Tarcisi Hendry ch'ei era president dalla cumissiun da menaschi dil museum ed archivar communal. Parallalmein patratga il forum era vid ina engrondaziun dalla purschida dil museum, concretamein la partiziun da mineralias: «Tenor nies manegiar fuss quei la schanza da far quella pli gronda e pli attractiva. Medemamein sedess la caschun da migliurar l'entrada dil museum ed engrondir la sala. Persuenter essan nus denton dependents dalla vischnaunca.» Tenor empremas calculaziuns custass igl entir project denter in ed 1,2 milliuns francs. Tenor Tarcisi Hendry ei la vischnaunca orientada davart quels plans. Las jamnas vegnentas eis ei previu da suttametter l'idea pli concretamein. «Quei ei ina unica schanza per la historia dalla cultura e nus sperein che la vischnaunca hagi in'ureglia aviarta persuenter», puntuescha Tarcisi Hendry. 2016 duei il project vegnir elavuraus detagliadamein. La construcziun savess entscheiver igl atun 2016 ni sil pli tard 2017. En rodund dus onns duess l'engrondaziun dil museum cul baghetg niev pigl archiv cultural e las adattaziuns allura esser terminada.

FcT0312




Igl actuar dil Forum cultural Tujetsch e president dalla cumissiun dil Museum La Truaisch, Tarcisi Hendry, selegra dall'idea digl archiv cultural che savess effectivamein daventar realitad.
Foto H. Huonder



Ils 16 da schaner 2015 ha giu liug a Samedan ina dieta davart ils archivs culturals el cantun Grischun. Inaga dapli ha quella mussau la necessitad da rimnar ed archivar la cultura e far accessibla ella alla populaziun. Ella Surselva existan aunc negins archivs da quei genner. Buns rimnaders dalla cultura ein en quei grau e per cletg ils archivars da vischnaunca. La dieta a Samedan vegn speronza a metter enzatgei en moviment en nossa regiun. Igl Archiv cultural dall'Engiadina Aulta ha mussau als participonts/as con preciusa cultura sa esser. Il Forum cultural Tujetsch ha astgau presentar la lavur culturala che vegn fatga en Tujetsch,


Augstin Beeli ha visitau la dieta e rapportau ella Quotidiana:

Dieta dils archivs a Samedan

(anr/abc) El Grischun sco part pli diversa e multifara dalla Svizra dat ei era ina reha varietad culturala. Quella semanifestescha els differents tips d’archivs. Sper igl archiv da stadi che conserva tuttas scartiras e documents da muntada cantunala dat ei era 17 archivs culturals realisai cun iniziativa privata.
Venderdis vargau ha Museums Grischuns, l’uniun tetgala dils museums ed archivs dil cantun Grischun, organisau per l’emprema gada ina dieta per e culs responsabels dils archivs. Glieud da tuttas parts linguisticas e culturalas dil Grischun ei separticipada ed ha seschau inspirar. Denter auter ha Tarcisi Hendry presentau las activitads dil Forum cultural Tujetsch. El ha mussau igl arcun digl archiv communal da Tujetsch. En quel ein documents, fotografias, carnets e massa auter material deponi en 172 scatlas, schuber e segir tenor criteris professiunals. Memia savens svaneschan scazis da muntada culturala el rumien.

In archiv cultural - garanzia per la memoria
L'organisaziun Museums Grischuns ha envidau ad ina dieta a Samedan

(anr/abc) El Grischun exista ina gronda multifariadad da museums ed archivs culturals. En quels ein mellis e mellis objects e documents deponi e davos las culissas vegn luvrau culla finamira da garantir als carstgauns la savida dil vargau. L’organisaziun tetgala Museums Grischuns ha envidau venderdis ad ina dieta en caussa. Cugl intent d’animar la discussiun e da porscher ina plattafuorma pil brat d’experientschas ha ella plidentau la glieud dils archivs culturals. Ils archivs ufficials dallas vischnauncas seigien per part buca schi frequentai sco entgins archivs culturals e posts da documentaziun menai da privats. Quella constataziun haveva cusseglier guvernativ Martin Jäger fatg avon in onn a caschun d’ina dieta dils inspecturs d’archivs. Marianne Fischbacher, la presidenta da Museums Grischuns, l’organisaziun tetgala dils archivs culturals e museums, ha repetiu quella constataziun en siu beinvegni. Ella ha saviu beneventar rodund 30 responsabels ed interessai all’emprema dieta dils archivs culturals dil Grischun. Quels ein serendi a Samedan per tedlar referats, discutar e seschar inspirar dad archivs da model. Sco per exempel quel dil Forum cultural Tujetsch.

20150112 160051A Tujetsch: In archiv cultural egl archiv communal
Tarcisi Hendry, archivar communal ed inspectur cantunal d’archivs, ha presentau l’instituziun tuatschina. Avon interessai da tuttas parts dil cantun ha el referiu tier il suandont tetel: «Co documentescha igl archivari communal era la veta culturala da sia vischnaunca? Experientschas ord ina vallada senza archiv cultural» La Val Tujetsch ha negin archiv cultural. Ei dat persuenter in archivari fetg attent. Tarcisi Hendry ha manteniu ina massa material
che fuss autruisa ius el rumien ed ella barschera. Oz ein scazis da nundetga valeta per la memoria dall’entira vallada deponi e cataloghisai egl archiv communal dalla vischnaunca da Tujetsch. Attaschaus a cultura e historia da sia vallada ha el scaffiu in veritabel archiv cultural enteifer igl
archiv communal.
Tenor lescha cantunala ein las vischnauncas obligadas da menar in archiv e da deponer tuts documents tenor in sistem unificau. Quel entscheiva tier numera 1 e tonscha tochen numera 21. Actas da taglia, contabilitad, baghegiar, scola, controlla da habitonts, puresser, provediment e tut tschels ressorts ein deponi en scatlas ellas crunas digl archiv. Per tuttas vischnauncas vala il medem plan d’archiv cul medem sistem numeric e las medemas scatlas. Enteifer quei sistem han documents
che pertuccan la cultura la davosa numera, il 21. Quei che munta che tals documents hagien strusch muntada e caschunien buca gronda lavur. Cumplet auter egl archiv communal da Tujetsch. La sparta dalla cultura ei fetg impurtonta.
Tier la numera 21 digl archiv communal s’audan 172 scatlas emplenidas cun documents e material da cultura. La rimnada cumpeglia 575 cudischs davart tematicas tuatschinas, ei dat duas bibliotecas privatas, tala da Vic Hendry e Gion Felici Monn, material genealogic da 12 000 persunas, lu ein 4000 fotografias e rodund 50 films. Igl archiv communal dalla vischnaunca da Tujetsch ei cunquei in reh arcun.
En siu referat ha Tarcisi Hendry sincerau che la sparta dalla cultura seigi la pli interessanta digl archiv communal. Actas privatas ord relaschs, diaris, brevs dall’America, tuts artechels da gasettas che pertuccan Tujetsch, fotos sin plattas da veider e bia autras perdetgas dil vargau empleinan il vast local. Dapli plaz ed in agen archiv cultural fuss tuttina d’engrau a Tarcisi Hendry.

Tener contact permanent cul publicum
El Grischun existan archivs culturals ch’ein organisai autruisa che a Tujetsch. Tuts han structuras cun purtaders privats e sesanflan ordeifer localitads publicas. Peder Rauch e Domenic Scharplatz han presentau en lur referat co igl ei gartegiau da realisar igl Archiv Cultural Engiadina Bassa e da prender domicil ella casa da scola veglia da Strada. Els han discurriu dalla motivaziun, dallas cundiziuns e dil «liung flad» ch’ei ha duvrau da sestentar duront 30 onns per fundar igl archiv. Avon tschun onns, ils 8 d’avrel 2010, han els finalmein saviu fundar l’uniun purtadra e prender domicil ell’anteriura casa da scola giudem l’Engiadina Bassa.
Dapi lu rimnan ins ell’Engiadina Bassa beins culturals en fuorma da scartiras,ins pren entiras bibliotecas, collecziuns da fotografias, maletgs, relaschs e bia auter. Fetg impurtont seigi da tener permanent il contact culla populaziun. Cuntinuadamein stoppien ins perquei organisar sentupadas, seradas da referat ed arranschaments culturals ellas localitads digl archiv a Strada. Finamira eis ei adina da sensibilisar la glieud per scazis che svaneschan savens e memia tgunsch el rumien. Impurtont seigi era dad esser contonschibels e presents cun ina pagina d’internet, han ils dus responsabels digl Archiv Cultural Engiadina Bassa declarau.
Cul medem «feu sacré» ha Dora Lardelli da Sogn Murezi luvrau e lavura aunc adina. Ensemen cun Giuliano Pedretti ha ella fundau ils 11 d’uost 1988 igl Archiv Culturel Engiadin’Ota a Samedan. Da gliez temps deva ei negins archivs culturals el Grischun. Dalla partida fuva lezza gada era Silvio Margadant, igl archivari
cantunal, staus. El haveva susteniu idealmein il project. Tochen lu mavan 60 pertschien dalla rauba el rumien. Oz exista a Samedan ella Chesa Planta l’instituziun digl «Archiv Culturel Engiadin’Ota». Igl ei in liug fetg tschercau ed el decuors dils bunamein trent’onns vargai han ins salvau e conservau fetg bia custeivladads culturalas. Il survetsch d’archiv lavura oz cun in preventiv da 250 000 francs ad onn. Igl archiv ei intretschaus fetg bein ella veta culturala dall’Engiadin’Aulta. Tras il bien num retscheiva l’instituziun regularmein sustegn
generus da privats per ses projects
secundars ch’el organisescha.

ACSamedan

 

 












Ils referents alla dieta dils archivs a Samedan, da seniester: Marianne Fischbacher (presidenta Museums Grischuns), Peder Rauch e Domenic Scharplatz, Dora Lardelli, Reto Weiss (archivari cantunal), Tarcisi Hendry ed Adolf Collenberg, historiograf. FOTO A. BEELI

Ils 17 archivs culturals
Per l’emprema gada ha l’organisaziun tetgala dedicau ina dieta specialmein alla sparta dils archivs culturals. Igl atun 2013 haveva Museums Grischuns recepiu ils 17 archivs ed integrau quels ell’organisaziun tetgala cantunala. Ferton ch’ils museums existan dapi decennis ed han tochen 100 onns ein ils archivs culturals aunc instituziuns dètg giuvnas. Ils suandonts archivs culturals fan part da Museums Grischuns: Museum regiunal Scanvetg Arosa,
Palazzo Castelmur Stampa,
Archiv Culturel d’Engiadin’Ota Samedan,
Biblioteca da documentaziun San Murezzan,
Archiv Cultural Engiadina Bassa a Strada,
Archiv cultural Cazis,
Museum Casa Besta Brusio,
Archiv cultural Panaduz,
Fondazione Archivio a Marca Mesocco,
Fondazione Giudicetti Cama,
Archiv cultural Purtenza Grüsch,
Chesa da Nietzsche Segl,
Fundaziun Capauliana Cuera,
Archiv da cultura da dunnas Cuera,
Archivio regionale Calanca Cauco,
Dokumentationsbibliothek Davos,
Uniun Cronica archiv virtual Cuera.

Ella pressa:
Engadiner Post dils 20 da schaner 2015
La Quotidiana dils 20 da schaner 2015
Tagblatt dils 19 da schaner 2015
Die Südostschweiz dils 19 da schaner 2015

ACTUALITADS
MIRA: Program da lavur

La radunonza generala 2017 ha giu liug venderdis, ils 8 da december 2017. Cheu il protocol dalla radunonza generala digl onn 2017.
Giubileums 2014: 100 onns Chor mischedau Sedrun e 100 onns Club da skis Sedrun/Tujetsch. Medemamein 100 onns Hotel Krüzli, Sedrun. 2017: 50 onns Colonna d'agid TujetschColonna1p 
Novitads culturalas: Chor da sepulturas dapi l'entschatta digl onn 2014. Dumbra rodund 35 commembers e commembras. Responsabels pil cant ein: Beni Hendry, Tarcisi Hendry e Norbert Vinzens - Chor mischedau Sedrun» tier "Las vuschs dil Rein"!
Igl emprem casti allas rivas dil Rein sesanfla ella Val Tujetsch: Putnengia
Il dialect da Tujetsch  - l'atgnadad essenziala dils Tuatschins
LOGO AcT

Contact

Forum cultural Tujetsch
Via Alpsu 62
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

sisum1
2pro castellis
sagogn
sagogn
sagogn
logoUACS
forum_rot2.jpg